“Eh tu, escolta: veus la meua cara sense maquillar? Acostuma’t, que jo no em venc a la pressió social que ens fa creure que som lletges, inferiors a tu, que necessite un pintallavis o rímel per estar mona. Agenolla’t i neteja tu el sòl, jo ja n’estic farta. Veus el meu escote? No és per a provocar-te ni posar te calent!! JO ESTIC CÒMODA AIXÍ!!
Penses que tot el que fem gira al voltant vostre? Dels homes? Estàs equivocat, jo no vull viure en la teua “falocràcia”!! Nenaza? Li dius al teu amic nenaza? Una dona podria fer-ho millor que tu. Però tens por de vore com una dona et sobrepassa com a persona. Que penses, que som inferiors? Ací, l’únic inferior eres tu, que pegues a una dona i no tens vergonya. Ma mare em va parir per a què fos lliure. Hui comence la meua vida, i tu?”














