“Eh tu, escolta: veus la meua cara sense maquillar? Acostuma’t, que jo no em venc a la pressió social que ens fa creure que som lletges, inferiors a tu, que necessite un pintallavis o rímel per estar mona. Agenolla’t i neteja tu el sòl, jo ja n’estic farta. Veus el meu escote? No és per a provocar-te ni posar te calent!! JO ESTIC CÒMODA AIXÍ!!
Penses que tot el que fem gira al voltant vostre? Dels homes? Estàs equivocat, jo no vull viure en la teua “falocràcia”!! Nenaza? Li dius al teu amic nenaza? Una dona podria fer-ho millor que tu. Però tens por de vore com una dona et sobrepassa com a persona. Que penses, que som inferiors? Ací, l’únic inferior eres tu, que pegues a una dona i no tens vergonya. Ma mare em va parir per a què fos lliure. Hui comence la meua vida, i tu?”

Els joves, al treball, als instituts o en un parc amb els amics, menyspreen a la dona sense adonar-se’n, amb comentaris com “mira-les, esque van provocant amb la falda. Els agrada que les mirem”, quan no s’han parat a pensar que una dona no es vesteix per complaure i satisfer a un home, perquè la seua vida no gira en torn a ells.
Article complet en zONa jOve
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
Danos tu opinión. Evita hacerlo como Anónimo y pon tu nombre. Pero conserva las mínimas reglas de respeto y educación. Informaciones que afecten a la intimidad de las personas serán retenidas y/o retiradas. Plataforma no se hace responsable de las opiniones emitidas.
Gracias por colaborar y participar.